OBLIGACIONS CONEXES

El passat 22/09 es va publicar al BOE la modificació parcial de la Llei general tributària (LGT).
Un dels aspectes més rellevants és el relacionat amb les “obligacions connexes”.
Actualment, quan l’Administració regularitza una obligació tributària relacionada amb una altra del mateix contribuent, que d’ofici o bé a petició del propi contribuent pretén modificar una obligació connexa, pot donar-se el cas que no pugui fer-ho per estar el deute prescrit. Això pot generar supòsits de sobreimposició en perjudici del contribuent, o per contra pot produir una situació de nul·la tributació en perjudici de l’Agència Tributària.

Per intentar solucionar aquesta situació, s’introdueix un nou apartat 9 a l’article 69 referent a la interrupció del termini de prescripció.
A la pràctica, per exemple, un contribuent a qui Hisenda li qüestiona la deduïbilitat fiscal de les quotes de la hipoteca per no considerar el seu habitatge com habitual, o una empresa les quotes d’IVA a compensar són modificades, estan generant obligacions connexes entre les regularitzades i les posteriors a les que afectarà aquesta regularització.

Així doncs si el contribuent presenta reclamació econòmica administrativa sobre l’exercici 2008, l’any 2011 i aquesta reclamació no es resol fins al 2015, els exercicis 2009 i 2010 que fins ara estarien prescrits, amb la reforma de la LGT deixarien d’estar-ho.

L’article 68.9 assenyala que la interrupció de la prescripció operarà quan en les connexes posteriors a la regularitzada es produeixi o hagi de produir-se una tributació diferent dels criteris en què es fonamenti la regularització, amb el benentès que el criteri de l’administració ha de prevaler sobre el del contribuent, tot i sense resolució judicial que els sustenti.

Així doncs, la presumpció de legalitat de l’actuació administrativa prima sobre la suspensió cautelar.

Mar Corderas

Fiscal a @ROIGIROIG