En aquests últims dies de campanya estem escoltant com il·lustres col·legues economistes es posicionen a favor o en contra de la independència, en funció dels seus interessos o ideologies polítiques. Crec que realment la veritat no la sap ningú, hi ha un clima d’ambigüitat preocupant i tot dependrà del què, com i quan es prenguin les decisions, independentment del resultat de les eleccions.

És evident que qualsevol actuació hostil no és beneficiosa per a cap de les parts. En qualsevol cas, hem de dubtar si realment la Senyora Merkel podria deixar aïllats i fora de la UE a les empreses i bancs Alemanys instal·lats i amb forts interessos econòmics a Catalunya, en conseqüència la mateixa manera que empreses alemanyes, extensible a qualsevol membre de la UE.

Un altre punt discordant és la moneda, recordem que hi ha països de l’Europa rica del nord que no tenen l’euro com a divisa i els va de meravella. No són països aïllats del món, tot el contrari, les transaccions amb la resta d’Europa són qüestions habituals, que no originen cap problema per als estats, tinguin o no la mateixa moneda i siguin o no membres de la UE.

Respecte el deute públic Espanyol, aquest no seria sostenible sense l’aportació Catalana, per això una DUI provocaria que la prima de risc es disparés per a tots dos.
Si Catalunya no acceptés pagar el deute contret, aspecte realment gairebé impossible ja que el BCE imposaria la seva llei, en no tenir deute internacional i una vegada hagués estabilitzada la situació, aquesta tornaria a tipus raonables.

Molts i molt diferents problemes per a una solució incerta, i  incompresa per aquells que només miren el problema des de la perifèria. Madrid, no s’adona que esta intentat raonar una situació que és un sentiment i els sentiments, com l’amor, no entenen de pors i amenaces. L’única cosa certa és que Catalunya és una potència econòmica a la qual s’ha d’afegir un plus pel somni col·lectiu d’independència.