En aquests últims anys de crisi he escoltat nombrosos experts macroeconòmics donar classes magistrals del perquè, de les conseqüències, dels errors i dels grans pactes internacionals per sortir d’aquesta crisi. Tot això per descomptat enfocat sempre a les grans entitats bancàries i multinacionals.
A l’inici de la crisi es van prendre mesures de com retallar el sou als funcionaris. Aquests ràpidament van entrar en pànic, por i temor, ja que s’obria per a ells una situació de gran incertesa laboral i econòmica. En conseqüència, el consum que ells generaven va disminuir dràsticament, provocant que la base de l’economia comercial es veiés afectada. Automàticament em vaig preguntar:
Qui impulsarà llavors el consum al petit comerç o negoci?
S’ha quantificat en innombrables ocasions l’estalvi en el salari dels funcionaris, però ningú ha analitzat el cost de reduir el consum que ells generaven.
Ara, paradoxalment estem en una situació en què es pretén impulsar el consum a qualsevol preu.
Molt pocs han entrat en el problema de base de les petites i mitjanes empreses, de com els afecta i de les seves possibles solucions. Com a economista observo el desenvolupament real de les pimes i els autònoms, i puc assegurar que realment s’ha passat i s’està passant amb molta dificultat el dia a dia en els petits comerços, indústries, restaurants, autònoms. No hi ha mitjans suficients i no poden finançar si no mitjançant la garantia i els avals de l’habitatge, dona, fills, pares, avis, amics i fins d’alguna ànima caritativa que passi per allà.
S’ofereixen i publiciten línies polítiques de crèdit i es fomenta la innovació, però ¿amb quins diners?
Al principi i al final sempre és el mateix: tu i només tu has de donar amb la solució per no caure en l’infern econòmic.
JOAN CARLES ROIG
Economista i Auditor de Comptes en ROIG I ROIG ASSESSORS
Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses