Competiran, sobretot, per les persones. Com retenir el Talent?

Cada setmana conversem amb empresaris de sectors molt diferents.

I hi ha una frase que es repeteix gairebé sempre.

“Costa molt trobar gent que vulgui treballar.”

Probablement tens raó.

Trobar bons professionals és cada vegada més difícil.

Persones responsables. Compromeses. Amb iniciativa. Que cuidin els clients com si fossin seus. Que sentin l’empresa com a pròpia. Que vulguin créixer.

Tot això costa. I molt.

Però després de més de quaranta anys al costat d’empreses familiars, ens hem acostumat a fer una altra pregunta. Una pregunta que gairebé mai apareix en aquella primera conversa.

Quan finalment trobes una bona persona… què fas perquè vulgui quedar-se?

Vivim en un moment en què totes les empreses competeixen pels mateixos clients. Inverteixen en màrqueting, tecnologia, processos, eficiència i innovació. Tot això és necessari.

Però hi ha una competència molt més silenciosa.

La competència pel talent.

I aquesta no es guanya només amb una oferta de feina.

Es guanya cada dia.

En la manera de dirigir.

En la manera d’escoltar.

En la manera de reconèixer.

En la manera de confiar.

Ens hem acostumat a parlar molt de captar talent.

Però molt poc de conservar-lo.

I, tanmateix, retenir una bona persona acostuma a ser infinitament més rendible que haver-ne de buscar una de nova.

Perquè quan un bon professional marxa, no només marxa una nòmina.

Marxa experiència.

Marxa coneixement.

Marxa la confiança construïda amb els clients.

Marxa una manera de fer.

Marxa una part de la cultura de l’empresa.

I això no surt reflectit en cap compte de pèrdues i guanys.

És curiós.

Moltes empreses inverteixen milers d’euros cada any per captar nous clients.

Però els costa molt més invertir en les persones que fan possible que aquests clients continuïn arribant.

Potser perquè durant molts anys ens han ensenyat que el cost laboral és una despesa que cal controlar.

Nosaltres preferim veure-ho d’una altra manera.

Les persones no són una despesa del compte de resultats. Són la inversió més rendible que pot fer una empresa.

Durant dècades s’ha dirigit des del control.

Com més hores, millor.

Com més presència, millor.

Com més jerarquia, millor.

Com més ordres, millor.

Però el món ha canviat.

Avui les persones no busquen únicament un salari.

Busquen confiança.

Busquen respecte.

Busquen autonomia.

Busquen aprendre.

Busquen sentir que la seva opinió compta.

Busquen saber que l’esforç que fan cada dia té sentit.

I això no significa perdre autoritat.

Significa guanyar compromís.

Perquè hi ha una idea que sovint oblidem.

El compromís no es pot exigir. Es construeix.

Molts empresaris ens expliquen que els agradaria tenir treballadors més implicats.

I és una preocupació legítima.

Però potser també val la pena formular-se una altra pregunta.

Una persona pot implicar-se de veritat en un projecte si sent que és fàcilment substituïble?

Pot sentir-se orgullosa de la seva feina si només rep comentaris quan alguna cosa no surt bé?

Pot donar el millor d’ella mateixa si mai se li reconeix l’esforç?

Pot créixer si ningú aposta pel seu desenvolupament?

Potser cuidar un equip no comença amb una pujada de sou.

Potser comença molt abans.

Escoltant.

Explicant el perquè de les decisions.

Reconeguent els encerts.

Permetent equivocar-se.

Donant autonomia.

Confiant.

Perquè hi ha una diferència enorme entre treballar per una empresa… i sentir que formes part d’ella.

Cada any revisem els balanços. Els marges. La tresoreria. La rendibilitat. Els impostos.

Tot això és imprescindible.

Però hi ha un indicador que no apareix en cap informe comptable.

Les ganes amb què un equip entra a treballar un dilluns al matí.

I, curiosament, aquest indicador acaba influint en tots els altres. Una empresa amb persones motivades innova més.

Atén millor els clients.

Comet menys errors.

Reté el coneixement.

Creix de manera més sòlida.

I acaba obtenint millors resultats.

No perquè sigui una idea romàntica. Sinó perquè és una bona estratègia empresarial.

Durant molts anys s’ha parlat molt de maximitzar beneficis. I els beneficis són imprescindibles.

Sense beneficis no hi ha inversió. No hi ha ocupació. No hi ha futur.

Però potser ha arribat el moment d’entendre que el benefici no hauria de ser l’únic indicador d’èxit.

Perquè hi ha empreses que facturen molt… i es buiden per dins.

Perden talent.

Perden il·lusió.

Perden cultura.

I, tard o d’hora, també acaben perdent competitivitat.

Les empreses més admirades del futur no seran necessàriament les que més facturin.

Seran aquelles capaces de crear llocs on les persones vulguin quedar-se.

On puguin créixer.

On se sentin respectades.

On treballar no sigui només una obligació, sinó també una oportunitat per desenvolupar-se.

Després de més de quaranta anys acompanyant empreses familiars, hem après una cosa.

Els millors empresaris que hem conegut no són els que més controlen. Són els que aconsegueixen fer créixer les persones del seu voltant. Perquè han entès que cuidar un equip no és una concessió.

És una inversió.

No és una despesa.

És una estratègia.

I, sobretot, és una manera d’entendre l’empresa.

Potser el futur no pertany a les empreses que més exigeixen.

Potser pertany a les empreses que aconsegueixen que les persones vulguin donar el millor d’elles mateixes.

I això no s’imposa.

No es compra.

No s’obliga.

Es construeix.

Dia rere dia.

Persona a persona.

Perquè una empresa és molt més que un balanç.

És la suma de totes les persones que, cada matí, decideixen fer-la possible.

Roig & Roig

Des de fa més de quaranta anys acompanyem empreses. Hem après a interpretar balanços, planificar fiscalment i resoldre conflictes. Però, sobretot, hem après que els millors resultats econòmics acostumen a arribar a les empreses que primer han decidit cuidar les persones.