Fa uns dies, a la nostra oficina a Lleida, vivim una situació tan quotidiana com reveladora. Una companya nostra està ingressada a l’hospital, i vam tenir amb ella un detall: fer-li arribar un esmorzar bonic, amb mim, com a mostra d’afecte.
El que semblava una cosa senzilla —encarregar una safata d’esmorzar i que algú la portés a l’hospital— es va convertir en una missió gairebé impossible.
Contactem amb diverses pastisseries i cafeteries de la ciutat, i ens trobem amb una resposta que es va repetir una vegada darrere l’altra:
“Ho sentim, però no fem entregues a l’hospital.”
“No tenim servei de repartiment.”
“No ho contemplem.”
En la majoria dels casos, ni tan sols van valorar la possibilitat. Ni una contraoferta. Ni un “deixeu-nos pensar-ho”. I això ens va fer reflexionar: quantes oportunitats de negoci s’estan perdent les empreses per no plantejar-se noves possibilitats?
Una simple safata? No. Una necessitat emocional real
El que nosaltres volíem no era un croissant. Era acompanyar algú que volem, en un moment vulnerable, amb un detall que parlés per nosaltres.
T’imagines quantes persones podrien tenir la mateixa necessitat?
- Familiars que no poden estar a prop físicament.
- Amics que volen agrair o sorprendre algú hospitalitzat.
- Empreses que volen tenir un detall amb un treballador o client.
Les emocions també són una oportunitat de negoci, quan es gestionen amb autenticitat.
Una línia de negoci per explorar
I si aquest “no fem entregues a l’hospital” es transformarà en:
“No ho fem… encara. ¿Però vam estudiar-ho”?
Això ja és mentalitat empresarial.
Amb una mínima estructura logística, una pastisseria podria:
- Oferir packs d’esmorzar personalitzats per lliurar en hospitals, clíniques o residències.
- Crear un catàleg tancat per simplificar l’operativa i optimitzar costos.
- Establir col·laboracions amb floristeries, papereries o artesans per completar el detall.
- Generar ingressos fins i tot en hores vall o dies amb menor activitat en botiga.
No es tracta de fer-ho per una comanda puntual. Es tracta de veure si darrere d’aquest cas hi ha una demanda real, emocional i no coberta, i preguntar-se si pot convertir-se en una font estable i rendible.
La diferència: l’empresa que sí que va dir “sí”
Finalment, una de les pastisseries a les quals contactem ens va esclatar, va mostrar interès i ens va donar una solució. Es diu Santa Glòria i aquí a Lleida té dos locals (que consti que no és client del despatx, ho dic per si alguns hi penseu, hahaha) us deixo l’enllaç de la web, https://www.santagloria.com/.
I no només ho va fer, sinó que ho va fer amb una atenció exquisida i personalitzada, vam poder triar cada producte, cuidant cada detall, preguntant pels gustos de la persona, suggerint una presentació bonica… I, per descomptat, complint. El repartidor es va trobar amb l’inconvenient que no podia entrar a l’hospital pel patinet i Santa Glòria es va moure fins que va fer l’entrega, ens va trucar diverses vegades per assegurar-se que la comanda estava lliurada. En fi. Un 12. Per repetir sense cap dubte.
El resultat? Una clienta agraïda, una experiència memorable i una empresa que, sense saber-ho, ha guanyat no només una venda, sinó reputació, fidelitat i recomanacions.
En resum: les oportunitats no sempre toquen a la porta. De vegades truquen per telèfon i pregunten alguna cosa rara o alguna cosa que no tenim, però qui truca pensa que si pots fer-ho…
En cada petició atípica, hi ha un senyal del mercat. Hi ha algú que té una necessitat. Les empreses que escolten, que pregunten, que proven… són les que creixen.
Així que la pròxima vegada que algú et faci una proposta que “no encaixa” amb el que fas habitualment, abans de dir que no, pensa:
- Hi ha una necessitat real al darrere?
- La puc cobrir sense perdre diners ni identitat?
- Podria ser l’inici d’una nova línia de negoci?
Perquè potser no es tracta de vendre un esmorzar, sinó d’acompanyar moments importants. I això, més que rendible, és inoblidable.
T’agradaria analitzar si la teva empresa està preparada per detectar i aprofitar oportunitats així? Des de la nostra experiència, podem ajudar a valorar si una idea puntual pot esdevenir una línia estratègica viable i sostenible.
Thaïs Amor
Dep. Fiscal i Comptable
Deixeu un comentari