EL TIPUS D’ASSETJAMENT O STALKING DE L’ARTICLE 172 ter CP

Jurisprudència relativa al delicte d’stalking: elements estructurals del tipus delictiu en casos de violència contra les dones

El delicte d’stalking

La LO 1/2015, de 30 de març que va modificar la LO 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal ha tipificat a l’article 172 ter el nou delicte d’assetjament (més popularment conegut com stalking).

L’article 172 ter CP diu el següent:

«1. Será castigado con la pena de prisión de tres meses a dos años o multa de seis a veinticuatro meses el que acose a una persona llevando a cabo de forma insistente y reiterada, y sin estar legítimamente autorizado, alguna de las conductas siguientes y, de este modo, altere gravemente el desarrollo de su vida cotidiana; 1ª La vigile, la persiga o busque su cercanía física. 2ª Establezca o intente establecer contacto con ella a través de cualquier medio de comunicación, o por medio de terceras personas. 3ª Mediante el uso indebido de sus datos personales, adquiera productos o mercancías, o contrate servicios, o haga que terceras personas se pongan en contacto con ella. 4ª Atente contra su libertad o contra su patrimonio, o contra la libertad o patrimonio de otra persona próxima a ella. Si se trata de una persona especialmente vulnerable por razón de su edad, enfermedad o situación, se impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años. 2. Cuando el ofendido fuere alguna de las personas a las que se refiere el apartado 2 del artículo 173, se impondrá una pena de prisión de uno a dos años, o trabajos en beneficio de la comunidad de sesenta a ciento veinte días. En este caso no será necesaria la denuncia a que se refiere el apartado 4 de este artículo. 3. Las penas previstas en este artículo se impondrán sin perjuicio de las que pudieran corresponder a los delitos en que se hubieran concretado los actos de acoso. 4. Los hechos descritos en este artículo sólo serán perseguibles mediante denuncia de la persona agraviada o de su representante legal».

Subjecte actiu i subjecte passiu. Subtipus agreujats

El delicte tant pot ésser comès per un home com per una dona, i la víctima del delicte, igualment, pot ser un home o una dona. És doncs, un delicte comú.

Ara bé, es preveuen subtipus agreujats (apartat segon de l’article 172 ter CP) per al cas que la víctima sigui una persona especialment vulnerable per raó d’edat, malaltia o situació o per al cas en què entre el subjecte actiu i el subjecte passiu hi ha una relació de les que preveu l’article 173.2 del CP: «quien sea o haya sido su cónyuge o sobre persona que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o sobre los descendientes, ascendientes o hermanos por naturaleza, adopción o afinidad propios o del cónyuge o conviviente, o sobre los menores o incapaces que con él convivan o que se hallen sujetos a la potestad, tutela, curatela, acogimiento o guarda de hecho del cónyuge o conviviente, o sobre persona amparada en cualquier otra relación por la que se encuentre integrada en el núcleo de su convivencia familiar, así como sobre las personas que por su especial vulnerabilidad se encuentran sometidas a custodia o guarda en centros públicos o privados».

Conducta típica: tipus objectiu i tipus subjectiu

Les conductes amb què es realitza el tipus són, doncs, quatre:

1. Vigilar, perseguir o buscar la víctima.
2. Establir o intentar establir contacte amb la víctima, a través de qualsevol mitjà de comunicació o a través de terceres persones.
3. Utilitzar les dades personals de la víctima, adquirir productes o contractar serveis, o fer que terceres persones es posin en contacte amb la víctima.
4. Atemptar contra la llibertat de la víctima o el seu patrimoni, o contra la llibertat o patrimoni d’una persona propera a ella.

Jurisprudència

Tractant-se d’una figura delictiva relativament nova a l’ordenament jurídic espanyol, és encara escassa la jurisprudència al respecte. Val la pena, però, fer un breu anàlisi d’algunes de les Sentències de la Sala 2a del Tribunal Suprem.

El Tribunal Suprem requereix, per a entendre produït el delicte d’stalking, que les conductes d’assetjament efectuades pel subjecte actiu siguin insistents i reiterades i, a més a més, que provoquin una alteració greu del desenvolupament de la vida quotidiana de la víctima.

En primer lloc, es fa doncs necessari fer un anàlisi dels episodis o conductes de fustigació (anàlisi de la temporalitat i de la morfologia dels episodis) i comparar-los tots entre sí, havent de presentar una certa proximitat temporal i una similitud tipològica que es tradueixi en l’establiment d’un patró de conducta sistemàtic per entendre que hi ha stalking.

La STS número 324/2017, de 8 de maig ho diu així: «una vocación de persistencia o una intencionalidad, latente o explícita, de sistematizar o enraizar una conducta intrusiva sistemática (persecución, reiteración de llamadas….) » i la STS número 554/2017, de 12 de juliol així: «reiteración de acciones de la misma naturaleza –un continuum– que se repite en el tiempo, en un período no concretado en el tipo penal (…) este continuum de acciones debe proyectarse en un doble aspecto: a) Repetitivo en el momento en que se inicia. b) Reiterativo en el tiempo, al repetirse en diversas secuencias en tiempos distintos».

El cas que examina la STS número 324/2017, de 8 de maig presenta quatre episodis: un primer episodi de trucades telefòniques (cal tenir present que és indiferent si s’estableix contacte amb la víctima o no); un segon episodi d’intent d’entrada al domicili de la víctima, que passa el dia següent; un tercer episodi, que es produeix a la setmana, en el qual el subjecte actiu acudeix al domicili de la víctima cridant; i un darrer episodi, a l’endemà, en què el subjecte actiu s’apropa a la víctima en un centre a què tots dos acudien. La sentència no aprecia la concurrència dels requisits del tipus d’stalking en considerar que, tot i que els episodis apareixen cronològicament emparellats (dos i dos), cadascun d’ells, per separat, presenta una morfologia diferenciada.

D’aquesta manera, accions de naturalesa diferent (per exemple, trucades i presència al domicili de la víctima) o emmarcades en moments molt puntuals (dies concrets) impedirien apreciar la voluntat d’establir un patró d’assetjament.

En segon lloc, el Tribunal Suprem exigeix que les conductes d’assetjament tinguin un resultat: que siguin capaces de pertorbar els hàbits, costums, rutines o formes de vida de la víctima, això és, que es doni l’alteració greu de la vida quotidiana de la víctima (per exemple: la necessitat de bloquejar o de canviar de telèfon, la de modificar rutes, rutines o llocs d’oci, l’afectació a la salut de la víctima -episodis d’ansietat acreditats-). En paraules del Tribunal Suprem: «El tipo no exige planificación pero sí una metódica secuencia de acciones que obligan a la víctima como única vía de escapatoria, a variar sus hábitos cotidianos».

En la propera entrada, analitzarem un cas real seguit pel delicte d’assetjament en què Roig & Roig Economistes – Advocats – Auditors ha intervingut en la defensa de l’acusat, aconseguint la seva absolució.

Mariona Roig Rosselló

Advocada col·legiada nº 1844 ICALL