Open/Close Menu Economistes - Advocats - Auditors Lleida
Stalking

CAS REAL: DELICTE D’ASSETJAMENT O STALKING. SENTÈNCIA ABSOLUTÒRIA

El delicte d’stalking 

Stalking: Patró d’assetjament en què es repeteixen conductes insistents i no desitjades dirigides a algú a qui provoquen una alteració de la vida quotidiana

Conductes:

  1. Vigilar, perseguir o buscar la proximitat física
  2. Establir o intentar establir contacte per qualsevol mitjà de comunicació
  3. Ús indegut de dades personals per a adquirir productes, contractar serveis o fer que terceres persones s’hi posin en contacte
  4. Atemptar contra la llibertat o patrimoni

 

El cas

La denunciant presenta una denuncia contra la seva ex parella (amb qui té una filla menor d’edat) per un delicte d’assetjament, en tant que el denunciat s’ha personat al seu domicili i ha trucat de forma insistent al timbre i, l’ha trucat per telèfon fins a 21 vegades en un mateix dia.

Les peticions

El Ministeri Fiscal i l’acusació particular demanen que l’acusat sigui condemnat com autor d’un delicte d’assetjament a la pena de 18 mesos de presó, la inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de condemna, la prohibició d’aproximació a menys de 200m de la denunciant i la prohibició de comunicar-se amb ella durant 3 anys.

La defensa demana la lliure absolució de l’acusat del delicte d’assetjament.

L’estratègia

Demostrar que la intenció del denunciat al personar-se al domicili de la denunciant i al trucar-la de forma insistent és poder comunicar-se amb la seva filla, en tant que en el moment dels fets les parts no tenien mesures civils acordades en relació al règim de visites de la menor.

El judici

L’acusat reconeix que s’ha personat al domicili de la denunciant i ha fet fins a 21 trucades al seu telèfon en un sol dia, ara bé, amb la única intenció de poder comunicar-se amb la seva filla.

Aporta com a prova l’historial de converses de WhatsApp entre les parts, en què s’observa que només es comuniquen en relació a la filla comú i perquè l’acusat demana veure o parlar amb ella.

La denunciant diu que va haver de bloquejar l’acusat i durant el judici introdueix alteracions: explica que ha hagut de canviar de rutines (ha deixat d’anar al parc infantil i diu que està prenent medicació tranquil·litzant).

Aporta com a prova testifical el testimoni de la seva mare, que estava al domicili de la denunciant el dia dels fets.

Les conclusions

La nostra argumentació és que no s’ha comès el delicte d’assetjament o stalking, perquè no s’ha acreditat ànim d’assetjar o acoquinar la denunciant, sinó que els dos episodis que es denuncien responen a actes que no han de tenir rellevància penal, perquè es van regir amb l’única intenció de poder veure la filla. Del comportament de l’acusat no es desprèn insistència ni reiteració, doncs es tracta de dues conductes diferents (trucades i presència al domicili) que s’enquadren en moments molt puntuals (dos dies concrets), sense que es pugui apreciar la voluntat d’establir un patró d’assetjament. Pel que fa a l’alteració greu del desenvolupament de la vida quotidiana de la denunciant, no s’ha produït una alteració de la seva vida quotidiana.

Fem notar que el tall en les comunicacions és anterior al dia dels fets, de manera que no respon a l’episodi del dia de les trucades, sinó a una discussió anterior. D’altra banda, de la mateixa forma que la denunciant va bloquejar al denunciat, el va desbloquejar uns dies després, el que denota la manca d’afectació en la denunciant.

Fem notar que les alteracions que s’han introduït al judici mai s’havien referit amb anterioritat: ni a la seva declaració davant de la policia, ni a la seva declaració a instrucció, ni consta tampoc cap document mèdic o similar que acrediti afectació a la salut de la denunciant.

Fem notar que el testimoni presentat per l’acusació particular (la mare de la denunciant), no resulta creïble.

La sentència

La sentència descriu que l’acusat ha mantingut una versió invariable al llarg del procediment, valora que la denúncia no es va presentar ni el dia de les trucades, ni el dia de la visita de l’acusat al domicili de la denunciant, sinó gairebé una setmana més tard, i conclou que la prova practicada revela que entre les parts hi ha un important conflicte per la guarda i custòdia de la filla comú. A més a més, determina que la prova existent ha resultat clarament insuficient per a establir un relat de fets descriptiu d’una conducta d’assetjament; per tot això, resol l’absolució de l’acusat.

 

Mariona Roig Rosselló

Advocada col·legiada nº 1844 ICALL

Write a comment:

*

Your email address will not be published.