Un dels dubtes més habituals —tant entre treballadors com entre empresaris— és quan es generen les vacances i a partir de quin moment es poden gaudir. Encara que a simple vista sembli una cosa senzilla, a la pràctica sorgeixen moltes preguntes. Ho aclarirem pas a pas.
Quants dies de vacances té dret un treballador?
La legislació laboral espanyola estableix que el mínim legal és de 30 dies naturals a l’any (o 22 dies laborables), tot i que el conveni col·lectiu pot millorar aquesta xifra.
Important: els dies de vacances no es poden substituir per diners, llevat que la relació laboral acaba i queden dies pendents de gaudir.
Des de quan es comencen a generar les vacances?
Les vacances es generen des del primer dia de treball, de forma proporcional al temps treballat. No cal portar un any sencer a l’empresa per tenir dret a vacances.
Exemple: Si una persona comença a treballar l’1 d’abril, i l’any natural té 30 dies naturals de vacances, per al mes d’agost (després de 4 mesos) ja haurà generat 10 dies naturals aproximadament.
Quan pot un treballador començar a demanar-les?
Des del moment en què hagi acumulat dies suficients, pot demanar vacances. No hi ha una “espera mínima” obligatòria per llei, però l’empresa ha d’autoritzar el gaudi en funció de l’organització interna i respectant els criteris del conveni.
En alguns convenis, sí que es pot establir un termini mínim de preavís o antiguitat per gaudir certs períodes de vacances (per exemple, en els contractes temporals o de substitució). Sempre convé revisar el que digui el conveni aplicable.
Qui decideix quan es gaudeixen?
Les vacances s’han de pactar entre empresa i treballador.
- No pot decidir-ho unilateralment el treballador.
- Tampoc l’empresa pot imposar-les sense negociar.
El més habitual és que hi hagi un calendari de vacances acordat per avançat. Si no hi ha acord, serà un jutge qui resolgui en cas de conflicte.
Què passa si el contracte acaba abans de gaudir les vacances?
Si una persona acaba el seu contracte i li queden vacances generades, l’empresa les ha de pagar en la quitança com a vacances no gaudides. Això s’aplica tant en contractes indefinits com temporals.
I si el treballador no ha generat prou dies?
En aquest cas, l’empresa no té obligació de concedir vacances encara. Per exemple, si algú comença a treballar l’1 de juny i demana 15 dies al juliol, només hauria generat uns 5 dies. Es podria concedir la resta “a compte”, però l’empresa pot negar-se justificadament.
Recomanacions pràctiques per a empreses
- Revisa el conveni col·lectiu d’aplicació: alguns regulen condicions específiques.
- Estableix un calendari anual de vacances amb l’equip, almenys amb 2 mesos d’antelació.
- Deixa constància per escrit de les vacances acordades.
- Consulta amb el teu assessor laboral en casos especials (ex. contractes a temps parcial, reduccions de jornada, maternitat, etc.).
En resum
Un treballador comença a generar vacances des del seu primer dia de treball i pot gaudir-les un cop hagi acumulat dies suficients, sempre amb l’acord de l’empresa.
Gestionar les vacances correctament evita malentesos i millora el clima laboral. Si tens dubtes, el millor és consultar-ho amb el teu assessor de confiança, que podrà ajudar-te a interpretar el conveni, calcular els dies generats i documentar-ho tot correctament.
Tens casos concrets que vols revisar o situacions més complexes a la teva empresa? Som aquí per ajudar-te a gestionar-ho amb seguretat i claredat.
Thaïs Amor
Deixeu un comentari