Dit en altres paraules, és correcte afirmar que per tenir un immoble que no es lloga genera un “ingrés” a la renda?

Exactament, sí que tindrà un ingrés a la renda, encara que no hagi guanyat diners realment. Ho explicarem amb el teu exemple:

🧍‍ ♂️ Una persona amb:

  • Habitatge habitual → 🏠 No genera cap ingrés (està exempta d’imputació).
  • Segona residència → 🏡 Sí genera imputació de rendes immobiliàries.

🔸 Per què?

Perquè la Llei de l’IRPF considera que aquest segon habitatge li genera una capacitat econòmica potencial, simplement pel fet de posseir-lo i poder-lo fer servir.

⚠️ Molt important:

  • Encara que no hagi llogat aquest segon habitatge i no hagi cobrat res, aquests 880 € compten com a ingrés per a Hisenda.
  • Això pot suposar que hagi de presentar la renda i pagar una petita quantitat, encara que no té més ingressos.

Per tant, el patrimoni immobiliari produeix un rendiment a la renda perquè genera beneficis econòmics per al seu titular, ja sigui a través del lloguer o pel simple fet que l’immoble pot ser utilitzat o gaudit, encara que no es llogui efectivament.

T’ho explico amb més detall segons l’enfocament de la Llei de l’IRPF a Espanya:

1. Immobles llogats → Rendiments del capital immobiliari

Quan una persona lloga un immoble, està obtenint una renda periòdica (el lloguer). Aquesta renda es considera un rendiment del capital immobiliari perquè el bé (l’immoble) genera ingressos per si mateix, sense necessitat d’una activitat empresarial.

Exemple: Llogues un pis i cobres 800 € al mes. Aquesta quantitat es considera rendiment del capital immobiliari i tributa a la declaració de la renda, encara que pots deduir despeses relacionades (IBI, comunitat, reparacions, interessos del préstec, etc.).

2. Immobles no llogats → Imputació de rendes immobiliàries

Encara que l’immoble no es llogui, si no és l’habitatge habitual ni està afecte a una activitat econòmica, Hisenda considera que produeix un rendiment potencial, simplement pel fet que en podries gaudir o llogar.

Per això, l’IRPF imputa una renda “fictícia”: es calcula un percentatge (normalment l’1,1% o 2% del valor cadastral) com si fos un ingrés.

Exemple: Tens una segona residència a la platja, que fas servir només a l’estiu. No la llogues, però a la teva declaració de la renda apareixerà una imputació de rendes immobiliàries.

1. Rendiment net del capital immobiliari (immoble llogat)

🔸 Fórmula:

Ingressos íntegres per lloguer – Despeses deduïbles = Rendiment net

📌 Exemple real:

Tens un pis llogat per 900 €/mes (10.800 €/any). Has pagat durant l’any:

  • PREU: 450 €
  • Comunitat: 600 €
  • Assegurança: 180 €
  • Interessos d’hipoteca: 1.200 €
  • Reparacions (pintura): 500 €
  • Amortització (3% del valor cadastral construcció): 750 €

👉 Càlcul:

Ingressos:
10.800 €

Despeses deduïbles:
450 + 600 + 180 + 1.200 + 500 + 750 = 3.680 €

Rendiment net:
10.800 – 3.680 = 7.120 €

Si l’inquilí fa servir l’immoble com a habitatge habitual, pots aplicar una reducció del 60 % a aquest rendiment net:
7.120 € × 60 % = 4.272 € → només tributaries per 2.848 €

2. Imputació de rendes immobiliàries (immoble no llogat)

🔸 Fórmula:

Valor cadastral × 1,1 % (sí revisat en els darrers 10 anys)
Valor cadastral × 2 % (si no revisat)

📌 Exemple real:

Tens una segona residència al poble amb valor cadastral de 60.000 €. La revisió cadastral va ser fa 3 anys.

👉 Càlcul:

60.000 × 1,1 % = 660 €

Aquest és el rendiment imputat que apareix a la teva declaració, encara que no hagis rebut ni un euro de lloguer.

⚠️ Notes importants:

  • Si l’immoble només està llogat part de l’any, s’imputa renda pels dies que va estar buit.
  • No s’imputa renda per l’habitatge habitual ni per immobles afectes a activitats econòmiques.
  • Les deduccions i percentatges poden canviar per comunitat autònoma o normativa específica (per exemple, incentius a zones tensionades de lloguer).