S’ha obert la caixa dels trons pel que fa a la igualtat dels drets, les obligacions i els privilegis dels treballadors de les diferents comunitats autònomes.
Els polítics que representen a les autonomies s’han adonat després de 30 anys, que el concert Basc-Navarra és un privilegi que ha fomentat una desigualtat respecte als altres. Ja era hora.

Catalunya porta reclamant des de fa dècades un acord econòmic de finançament semblant al concert Basc-Navarra i la resposta dels diferents responsables polítics del Govern Espanyol, sempre ha estat la mateixa, NO.

Posats a reclamar igualtats, vull reclamar la igualtat per als treballadors Catalans pel que fa al PER (Pla d’Ocupació Rural), que des del primer mandat de Felipe González (1984) s’aplica als treballadors del camp a Andalusia i Extremadura, així com també a València, Castella-la Manxa, Aragó, Múrcia, Castella-Lleó i Canàries.
Sorpresa! Catalunya no està en la llista.

El PER contempla que per 20 peonades o dies de treball, suposen el dret al cobrament d’un ajut per part de l’administració de 426 € al mes durant sis mesos, duplicant-se en cas de ser major de 52 anys, per tant si treballa, l’esposa o parella, l’avi, els fills, els germans, etc. ràpidament es pot fer la suma i la multiplicació. Els números surten.

Després de veure la solidaritat que hi ha en aquest país, s’hauria de proposar el PEIC (Pla d’Ocupació Industrial Català) en les mateixes condicions i amb els mateixos drets que el PER.

Així tots iguals.

Joan Carles Roig
Economista a Roig i Roig
ROIGIROIG