DIETES A SOCIS: EXEMPTES A L’IRPF?

Les dietes abonades a persones treballadores per desplaçaments a un municipi diferent del seu lloc de treball (despeses de transport, manutenció o estància) estan exemptes d’IRPF, però, què passa amb les dietes que s’abonen a persones que són sòcies de l’empresa en què treballen?

Dietes abonades a treballadors

Les dietes (despeses de transport, manutenció i estància) que una empresa abona als seus treballadors estan exemptes de tributar a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) dels perceptors.

Les dietes estan exemptes en tant que suposen el pagament de l’empresa en compensació dels desemborsaments que les persones treballadores han hagut d’assumir en fer desplaçaments per a poder realitzar les seves funcions. Així, no es tracta d’un benefici fiscal, sinó d’una compensació.

Dietes abonades a socis

En canvi, més dubtes ha generat l’aplicació de l’exempció a a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) de les dietes abonades a socis que treballen a la seva pròpia empresa.

Tradicionalment, Hisenda ha vingut dient que les dietes només quedarien exemptes per a les persones treballadores per compte aliena amb relació laboral, és a dir, per a aquells socis de l’empresa que no tenen el control efectiu de la mateixa.

Ara bé, nosaltres hem vingut considerant que l’exempció també ha de ser aplicable a les persones sòcies majoritàries (amb control efectiu) que cobren dietes, en tant que el règim de dietes exemptes s’aplica, segons la llei, als perceptors de rendiments de treball (art. 17.1 de la LIRPF) i atenent a què la llei considera rendiments del treball els derivats del “treball personal” o d’una “relació laboral o estatutària” (així, els rendiments no serien només aquells derivats d’una relació laboral, sinó també altres rendiments que procedeixin del “treball personal”).

Tampoc en el desenvolupament reglamentari de les dietes exemptes, s’expressa que tal exempció només sigui aplicable a les persones treballadores per compte aliena, i de nou, únicament es parla de perceptors.

El fet que una persona ostenti el càrrec d’administrador de l’empresa o tingui certa participació en el seu capital no pot suposar una excepció a la regla prevista per l’art. 9 RIRPF, doncs, des d’un punt de vista formal, és clarament diferenciable la figura del perceptor de la del pagador. El primer és una persona física, que rep rendiments del treball per part de dita empresa, i el segon és una persona jurídica, que ocupa a diversos treballadors als quals ha de remunerar la seva feina.

Comprovació massiva de l’AEAT de les dietes als socis o administradors d’empreses

Aquest mes de maig, el Tribunal Suprem (STS, de 18 de maig, núm. 429/2020), ha establert que els socis directius no estan obligats a provar la realitat de les despeses de transport, manutenció i estància per accedir a l’exempció, carregant així contra la comprovació massiva que ha fet l’AEAT de les dietes dels socis o administradors d’empreses.

El Tribunal Suprem ja va resoldre l’hivern passat (SSTS, de 29 de gener, núm. 96/2020 i 6 de febrer de 2020, núm. 351 i 352/2020) que no correspon al treballador demostrar la realitat del desplaçaments i de les despeses de transport, manutenció o estància als efectes de la seva no subjecció a l’IRPF, sinó que és l’Administració la que, per tal d’acreditar-ho, ha de dirigir-se a l’ocupador o empresa, que és qui ha d’acreditar que les dietes s’han destinat a cobrir despeses de transport, manutenció i estància, i no la persona treballadora. L’art. 9 del Reial Decret 439/2007, de 30 de març (RIRPF) també indica que és el pagador qui ha d’acreditar el dia i l’hora del desplaçament, així com la seva raó o motiu.

Així, l’Administració no pot dirigir-se al treballador per a exigir-li prova, sinó que ha de dirigir-se a l’empresa.

Tanmateix, l’AEAT ha fet una comprovació massiva d’exempció de les dietes a l’IRPF, iniciant milers de procediments contra administradors i socis d’empreses amb funcions de direcció o administració a l’empresa. Si és el teu cas, defensa els teus interessos i recorre, doncs no és acceptable que l’Administració es dirigeixi a algú com a persona natural i amb ocasió de la comprovació del seu IRPF, exigeixi prova i, després digui que no s’ha acreditat suficientment en tant que al ser soci o administrador de l’empresa pagadora havia d’aportar més dades, dades que com a subjecte passiu de l’impost no són exigibles.

Si és el teu cas, els Departaments Fiscal i Jurídic de Roig & Roig Economistes – Advocats – Auditors poden assessorar-te. Consulta’ns sense compromís per telèfon al 973 270 670 o per correu electrònic a juridic@roigiroig.com

 

Mariona Roig Rosselló

Advocada